Girona i l'arquitectura psiquiàtrica catalana / Rosa Maria Gil Tort, text
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 252 (gener-febrer 2009), p. 30-35 : il. (Art) 

La Salut a les comarques gironines



En: Revista de Girona. Girona. Any 54, núm. 249 (juliol-agost 2008), p. 58-90 : il. (Dossier) 

Conté: Benestar físic, mental i social / David Ballester i Ferrando, Dolors Juvinyà, Toni Vilà ; Notes per a una història de la sanitat pública a les comarques gironines / Jordi Pujiula ; Les professions i les corporacions sanitàries a les comarques de Girona / Fernando Montesinos ; L'estat de la salut a les comarques gironines / Dolors Juvinyà, Carme Bertran ; Nous equipaments i infraestructures / Toni Vilà ; Nous enfocaments en salut mental / David Ballester i Ferrando ; Els governs territorials de salut / Marta Vilanova ; Els estudis de medicina a la UdG: una realitat / Carles Abellà Ametller.

Felip Sánchez Babot, el metge nedador / text: Xevi Planas ; fotos: Josep Maria Oliveras
Planas, Xevi


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 213 (juliol-agost 2002), p. 12-17 : il. (Figures) 

"Famusi et caritativi hospitali" : Barcelona i la referencialitat del gran hospital urbà / Pol Bridgewater Mateu
Bridgewater Mateu, Pol


En: Mot so razo. Castelló d'Empúries, núm. 22 (2023) , p. 13-24 : il. (Articles) 
Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

Durant la baixa edat mitjana, alguns centres hospitalaris van adquirir una certa fama o reputació de grandesa, bones pràctiques i exemplaritat. En aquest article, proposem que, davant de la diversitat d'orígens institucionals i models administratius, la fama és un dels elements aglutinadors més importants del fenomen del gran hospital baixmedieval. En aquest sentit, utilitzem la noció de referencialitat per avaluar el grau d'influència i la capacitat d'esdevenir model d'aquestes institucions. Aquestes dinàmiques es presenten tant en un marc regional ampli, la Corona d'Aragó o el món mediterrani, com en un espai local més específic a través de la interacció entre l'Hospital de la Santa Creu i l'Hospital d'en Pere Desvilar de Barcelona.

L'Antic Hospital Municipal de la Misericòrdia de Sant Feliu de Guíxols [Enregistrament de vídeo] / un documental d'Anna Vicens ; realització: Anna Vicens amb la col·laboració de Toni Ferrer Gallego, Toni Ferrer Vicens, Judith Albertí, Anna Ferrer Albertí ; entrevistes: Marc Auladell Agulló, Àngel Jiménez Navarro, Carme Palahí Fuertes, Rosa Serra Nicolau, Jordi Ros Marcé, Dr. Francesc Planelles Vancells, Antoni Juanals Román ; veu en OFF: Anna Ferrerc Albertí



Sant Feliu de Guíxols : Toni Films, 2014
1 disc òptic (DVD) (ca. 47 min) : so, col. (Pal)

Caritat, beneficència, solidaritat : l'Hospital de Sant Feliu de Guíxols : (del s. XIV al s. XX) / Miquel Borrell i Sabater
Borrell i Sabater, Miquel


[Sant Feliu de Guíxols ; Girona] : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols : Diputació de Girona, [2005]
192 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia.
ISBN 849322636X

Apuntes históricos sobre la hospitalización de militares en Tarragona (1713-1931) / Josep Barceló i Prats, Neus Sánchez Pié
Barceló i Prats, Josep


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 24 (2023) , p. 143-171
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article té per objecte descriure els inicis i evolució de l'hospitalització de personal castrense a Tarragona. Els orígens es remunten a 1713, quan les tropes borbòniques van ocupar l'hospital civil de la ciutat tarragonina per a donar atenció als seus malalts i ferits de guerra. Això va obligar als administradors de l'esmentat hospital civil a buscar i llogar un nou edifici per a albergar als malalts pobres de Tarragona. Aquesta situació es va perpetuar fins a 1750, quan el rei Ferran VI va acordar que l'edifici hospitalari -ocupat a la fi de la Guerra de Successió espanyola- combinés les funcions d'hospital civil i militar. A partir de llavors i fins a 1931, només una part de l'hospital civil de Tarragona es va dedicar per a l'atenció de militars, sent l'Exèrcit l'encarregat de sufragar els costos derivats de l'estada de les seves tropes.

De la grip de 1918 : fragilitat, desmemoriament, ciència i política / Alfons Zarzoso
Zarzoso Orellana, Alfons


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 16-335 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A partir de l'impacte de la pandèmia actual de la COVID-19, aquí es planteja una reflexió sobre la memòria i la història de la grip de 1918, tot centrant l'atenció en l'epidèmia de grip de 1918 i el seu impacte a la ciutat de Barcelona. D'aquesta manera, el text es divideix en tres parts. S'enraona, en primer lloc, sobre la fragilitat de la memòria i els elements comuns entre les pandèmies que han tingut lloc en el darrer segle. A continuació s'intenta una revisió, amb un cert èmfasi analític sobre el fet commemoratiu, al voltant dels treballs i l'interès històric i museològic sobre la grip de 1918, que va tenir un caràcter catastròfic a Barcelona i a d'altres poblacions catalanes. I es tanca amb una mirada històrica a les actuacions i mesures portades a terme a la ciutat de Barcelona en temps de la grip de 1918, tot assenyalant camins encara poc explorats, que posen de manifest elements de reflexió històrica -les mesures de lluita contra la malaltia com a motiu de lluita política partidista; el paper dels mitjans de comunicació com a espai de debat públic, de desinformació i de crítica social; la controvèrsia científica sobre el significat de la malaltia i les mesures mèdiques; l'epidèmia i els límits del sistema assistencial, i les relacions internacionals i l'economia de mercat com a aspectes centrals en el desenvolupament de les malalties epidèmiques- i aporten llum a la comprensió de la situació pandèmica actual.

Les Entitats sanitàries i socials a l'arribada de la grippe de 1918 a Sabadell / Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 34-55 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

L'epidèmia de grip l'any 1918 va irrompre amb una força inusitada a Sabadell. La ciutat comptava aleshores, a banda de l'administració municipal, amb un seguit d'entitats sanitàries i socials que li van permetre de poder fer-hi front i que, si bé no van poder frenar-la -ningú no ho podia fer-, almenys, amb el concurs de totes, van poder reduir-ne l'impacte. Aquí es fa un recorregut per les més importants i pel paper que jugaren al llarg dels mesos que la grippe va regir la ciutat.

La Grippe de 1918 a Sabadell / Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 56-77 : il. (Dossier) 
Fonts i bibliografia.

Amb l'entrada de la tardor de l'any 1918 va arribar a Sabadell, com de fet, a tot arreu, l'anomenada grip espanyola amb una virulència remarcable. Una grip amb un elevat nivell de contagi i amb una letalitat impressionants, capaç de dur a la tomba les persones en tan sols dos o tres dies. La ciutat es trobava travessada per una creixent conflictivitat social darrere de la qual es trobava l'increment del preu dels articles de primera necessitat, els quals durant els anys de la Primera Guerra Mundial, de 1914-1918, assoliren un increment del 133,2.

Els Protagonistes : els metges sabadellencs que lluitaren contra l'epidèmia de grip de 1918-1919 / Franz Hengesbach Martin
Hengesbach Martin, Franz


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 78-95 : il. (Dossier) 
Fonts i bibliografia.

Durant l'octubre de 1918 i fins al juny de 1919 Sabadell fou travessat per l'anomenada grip espanyola. El Cos Mèdic Municipal, que comptava amb uns deu metges, es va haver d'ampliar significativament per poder-hi fer front. En aquest estudi es repassen les biografies bàsiques d'aquells metges il·lustres, per ordre de major a menor.

La Grip espanyola als pobles. El cas de Sentmenat / Esteve Canyameres Ramoneda
Canyameres i Ramoneda, Esteve


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 96-109 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1917 Sentmenat aconseguia pujar de catalogació administrativa passant a ser una vila. Això fou gràcies en molta part a l'increment continuat de població per sobre dels 1.500 habitants en el decenni 1910-1920. Aquest creixement demogràfic des de principis de segle es va produir sobretot per l'efecte reclam de les diverses indústries del tèxtil. La Gran Guerra les havia posat en bones perspectives econòmiques i d'èxit empresarial. L'arribada de l'epidèmia de grip de l'any 1918 no sembla que tingués una incidència remarcable en el nombre de morts pel que fa a la primera i segona onada del 1918. Pel que fa a la tercera onada, la del 1919, hi ha un increment de defuncions a la primavera, tot i que de l'anàlisi particularitzada de les causes de defunció i edats no sembla que el motiu es pugui atribuir clarament a la grip espanyola. El present article intenta informar i evidenciar tots aquests aspectes, sempre amb una mirada de reüll al que va passar a les ciutats i els pobles veïns.

El Combat contra les malalties endèmiques d'un poble de pagès vallesà. Santa Perpètua de Mogoda, 1900-1930 / Ernesto Vilàs Galindo
Vilàs Galindo, Ernesto


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 110-127 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'aproximació al fenomen pandèmic de la grip del 1918 a les petites localitats vallesanes, com era el cas de Santa Perpètua de Mogoda, constata una important diferència en la incidència sobre la població. Als municipis i ciutats més grans l'afectació va ser molt notable, però als nuclis més petits i ubicats en zones rurals les defuncions s'emmascararen amb altres malalties com la verola, la tuberculosi o les febres tifoides, que provocaven onades de mortalitat regularment. La grip del 1918 va compartir el nínxol biològic amb totes aquestes altres malalties endèmiques, de manera que no pot parlar-se d'una incidència destacada de la grip. Del conjunt de la situació sanitària al nostre municipi és del que tracta aquest treball, concloent que el combat contra el conjunt de malalties infeccioses i una residència menys densa en els seus nuclis els va afavorir per minimitzar els efectes de la pandèmia.

Loreley Vadillo, Raquel Tena i Judit Llenas / Xènia Grabalosa, Pere Carreras, Àlex Giral
Grabalosa, Xènia


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 84 (desembre 2020), p. 88-93 : il. (Calidoscopi. L'entrevista) 

Creu Roja, la solidaritat en temps de guerra / Josep Auladell Payró
Auladell Payró, Josep


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 81 (desenbre 2018), p. 38-45 : il. (Calidoscopi. Vist per l'assistència) 

La Cirurgia hospitalària a Sant Feliu de Guíxols (1921-24) / Gerard Bussot i Liñón
Bussot i Liñón, Gerard


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 54 (juny 2006), p. 10-12 : il. (La recerca) 

Les Epidèmies a Terrassa durant el segle XIX / Marcel Taló i Martí
Taló Martí, Marcel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 21-40 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

Aquest article analitza com van impactar a Terrassa els principals brots infecciosos del segle xix, fent especial èmfasi en aquells que han estat menys estudiats: els de la primera meitat de segle. A través de les actes de les juntes de sanitat i dels plens de l'Ajuntament es reconstrueix el dia a dia de la vila mentre feia front a l'epidèmia. De cada un d'ells es destaca un aspecte característic i se'l vincula amb el desenvolupament de l'Estat liberal i la industrialització. Finalment, es fa una aproximació a la mentalitat religiosa durant el vuitcents a partir de l'anàlisi de diferents testaments.

La Grip de 1918 a Terrassa. La gestió política de la pandèmia / Mariona Viguès i Julià
Viguès i Julià, Mariona


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 41-60 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

En una Terrassa que vivia uns mesos socialment convulsos derivats dels efectes colaterals de la Gran Guerra, la grip de 1918 va ser la darrera epidèmia que va patir la ciutat al segle xx. La malaltia va tenir relativament poca incidència en comparació amb altres localitats properes com Barcelona. Sens dubte, l'organització sanitària i les mesures higièniques que de manera tímida s'havien anat implantant des del segle XIX hi van tenir alguna cosa a veure. L'article analitza el difícil context social del moment i la crisi de subsistències, l'especial afectació de la grip en les classes populars, el lideratge de l'alcalde Emili Soler Anglada, les decisions preses pel Ple Municipal, la creació de la Junta Administrativa de Sanitat com a òrgan gestor de la situació i la incidència de la recapta pública realitzada.

Epidèmies, pandèmies, i mort durant el primer franquisme a Terrassa : 1939-1959 / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 61-99 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

Aproximació a l'estudi de les causes de la mort per epidèmies, pandèmies i malalties infeccioses durant el franquisme a Terrassa: 1939-1959. El treball recull les dades de mortalitat, morbiditat, mortalitat infantil, esperança de vida i altres variables relacionades i per quatre àmbits geopolítics: Espanya, Catalunya, Barcelona (capital) i Terrassa. La salut pública va millorar progressivament durant la dictadura, però mostra unes deficiències extraordinàries, fins a la dècada dels anys cinquanta, quan el canvi de política econòmica del règim permetrà oferir uns serveis sanitaris mínims a la població. El règim utilitzarà les malalties infeccioses per culpabilitzar el règim republicà i les classes populars i treballadores, eludint sempre, inclús en l'últim període, les seves responsabilitats en la propagació de les malalties infeccioses (poliomielitis).

Posant-li cara a la sida / Ana Fernández Álvarez
Fernández Álvarez, Ana


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 101-135 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Aquest article és un resum de com van afectar el VIH i la sida a Terrassa des de 1985, any en què es registraren els primers casos, fins a l'any 2020, i quines foren les respostes i les accions que la ciutat va donar i organitzar per lluitar contra aquesta malaltia a través de les diferents iniciatives portades a terme des de les institucions públiques i les associacions privades.